|
Narrador: Era un dia assolellat i cinc amics van anar al
camp: Marta, Sandra, Pepe, Luis i Lucas.
Marta: Quin bon dia hem passat, jo m’he divertit molt.
Sandra: La veritat és que sí.
Pepe: Doncs el pròxim dia fem acampada i ens quedem a passar
la nit.
Marta: Que bona idea!
Lucas: Doncs jo ja tinc ganes d’anar a casa a jugar a la
consola.
Luis: Et passes tot el dia jugant a la consola sense pensar
res més?
Sandra: Xics, Xics, no vos baralleu una altra vegada!
Pepe: Ai! M’ha caigut una gota d’aigua.
Marta: No por ser, està plovent!
Sandra: Ens n’hem d’anar, hem de tornar a casa abans que
empitjore.
Narrador: Els xics ho recullen tot i diuen d’anar a les seues
cases, però la pluja va augmentar.
Lucas: No podem continuar amb aquesta tempesta, les nostres
cases estan molt lluny.
Marta: Vaig a telefonar a la meua mare perquè ens arreplegue.
Sandra: Sí, per favor, m’estic congelant, no tinc roba
d’abric.
Marta: Merda! No hi ha cobertura!
Sandra: Com? Estic en mànega curta!
Luis: Calla! No repliques tant.
Lucas: Anem a aquella casa per a cubrir del la pluja.
Luis: Bona idea!
Marta: A mi em pareix bona idea, a més, està abandonada i amb
aquesta tempesta no podem tornar.
Lucas: Jo també em quede no puc caminar més, potser que hi
haja videojocs!
Sandra: Estàs mal del cap! No podem continuar aixina però
aquesta casa… em dóna repulsió.
Luis: Jo em quedaré amb tu, a mi tampoc em sembla bona idea,
a més on tu vages vaig jo.
Sandra: D’acord, me n’aniré amb vosaltres, per a no estar
sola. Però em pareix una bogeria.
Luis: D’acord, aleshores jo també vaig.
Narrador: Van entrar a la casa.
Marta: Sandra ja pots obrir els ulls, ja estem dins, no hi ha
perill.
Narrador: De sobte es va tancar la porta i les finestres.
Tots: Ahhhhhhhhhhh!
Narrador: Va passar molt de temps i com els xiquets no
apareixien, es va obrir una investigació, a poc a poc van descobrir que
els xiquets es trobaven en la casa i els van anar trobant un per un.
Una va aparéixer penjada d’una corda, i l’altra ofegada a la banyera, un xic amb un gavinet clavat, un altre decapitat i
l’altre ple d’arrapades.
Un investigador: No vam trobar cap prova de qui podria fer
aquesta massacre, però si s’adonen de la data i de l’hora, va ser el
dia 20 del 10, a les 20:10 del 2010. Açò que ha ocorregut ha sigut molt
estrany.
Narrador: El 20 del 10 a les 20:10 del 2010 va passar a la
història, un dia de fantasmes i esperits.
|