|
-Estàs
segur, Ciel Phantomhive!?
-
Ja t’he dit que sí, maleït dimoni!!
-
Bé, com vulgues… Quan s’acabe el temps,
em faré el propietari del teu cos i la teua
ànima…
-
Que sí! Fes-ho d’una vegada!
Em
dic Ciel, Ciel Phantomhive, i soc un Conde d'Anglaterra. Tinc 13 anys,
i sí, com diuen les habladuries, he fet un tracte amb un
dimoni, li venut la meua ànima. El tracte diu que, si el
dimoni m’acompanya fins que vengue a ma mare matant el seu
assassí, jo tendré que donar-li a canvi la meua
ànima. El dimoni ara m’acompanya en forma de
majordom, es diu Sebàstian.
Com els meus
pares son morts, el meu familiar més proper és la
meua tia, Madam Rose, una dona molt elegant, amb els cabells rojos com
les roses, ve moltes vegades a fer-me visites.
-My
lord, Madam Rose, la seua tia ha
arribat. –Va dir Sebàstian.
-Bé,
fes-la passar.
-Com
està el meu nebot
preferit??? –Va dir Madam Rose tota emocionada.
-Ja
pro tia, saps que no
m’agrada que et comportes així amb mi…
Has
descobert alguna cosa
més sobre els assassinats?
-Em
tem que no…
Fa
uns mesos, van començar una sèrie de brutals
assessinats de dones del poble. La reina Victòria ens va
encomanar investigar els fets a mí i a Sebàstian.
Madam Rose i Grettel (el seu majordom) ens ajuden en tot el que puguen.
-Sebàstian,
fes una llista de tots els posibles culpables ara mateix.
-Ara
mateix, my lord.
-Grettel,
ajuda a Sebàstian!! –Va ordenar la meua tia.
Cinc
minuts després, va aparèixer Sebàstian
de nou.
-My
lord, ja tinc la llesta.
-Carai!
Sebàstian es molt eficaç, tens molta sort, Ciel!
–Va exclamar la meua tia.
-Faig
el que puc, Madam. –Va contestar Sebàstian amb un
to amable.
Al dia
següent, vaig anar amb Sebàstian a fer unes
comandes al poble.
-Mire,
my lord!
Vam vore una
massa de gent en un mateix lloc i vam fer un cop d’ull. Hi
havien assassinat altra dona una altra vegada.
-Sembla
que la cosa continua…
-Sí… però
fixa't! hi ha alguns cabells rojos pel terra! –Llavors,
Sebàstian va agafar alguns dels cabells.
- Amo,
no et resulten familiars aquets cabells?!
-
Sí! Madam Rose!! No m’ho puc creure... No pot
ser... Hi ha moltes persones pèl-roges, no! Oblida-ho! No
pot ser!!
-Però...
My lord...-
-He
dit que no!!
-...Disculpe’m,
my lord, ho lamente molt.
Després
de la
discussió vam tornar a casa.
Al
cap d’una estona, Madam
Rose va tornar a fer-nos una visita.
-Vos
heu assabentat, tia??
-De
què?
-Del
nou assassinat avui al poble!!
-Què?
Un altre!? No pot ser!
-No ho
sabieu? De veritat? Que estrany... –Va dir
Sebàstian amb un to irònic. Jo vaig mirar-le amb
molt mala cara per eixe comentari.
Després
d’hablar
una bona estona, es van anar i ens vam quedar sols Sebàstian
i jo.
-Amo,
no hi ha cap dubte, és ella!!
-Però...-
-Però
qué? No hi ha dubtes, no perdrem res comprovant-ho!
De
sobte un so molt violent va vindre de la casa abandonada que hi havia
als afores del poble, prop de la mansió Phantomhive.
-Què
ha sigut això?!
-
Sebàstian, corre! De segur que es un nou assassinat!!
Averigüem d’una vegada qui és
l’assassí!!
Vam
arribar a la casa. S’escoltaven crits i sorolls extranys.
Ja ens
disposàvem a entrar, quan de sobte, una silueta va
aparéixer per la porta.
-No...
no pot ser... Grettel?!
-Dons
clar.. qui si no? La veritat, no esperava que tardàreu tant
en trovar-me...–Va dir Grettel amb to de burla.
-I els
cabells rojos??
-D'acord...
vos mostrarè la meua forma original!
Aleshores,
Grettel va
aparéixer amb un vestit roig i amb els cabells rojos com la
sang
-
Així soc realment!
-
...Una dona?! –Va preguntar Sebàstian- Ara
m’explice per què teníes nom de xica...
–Va anyadir Sebastian amb to burlesc.
-
Així es, son una dona, més aún, son un
dimoni, com tu, Sebàstian.
-Com
ho has sabut!?
-Creus
que no sé identificar als de la meua especie??
-Però...
per què!? Per què tenies que assassinar a antes
dones!? –Vaig preguntar jo, fart de tanta charla.
-Que
per què? Dons... Per aborriment supose...
-Per
aborriment!? Creus que és divertit assassinar a dones
inocents!?!?
-Ho
crec, hauríeu de provar-lo... ja,ja!
-Majordom
insignificant, ara voràs...!!!-
-No,
mi senyor, deixam això a mi...-Aleshores
Sebàstian va desaparèixer i va
aparèixer darrere de Grettel i el va agarrar.
-Bé!
Entreguem-lo a la policia, Sebàstian!
-Sí,
mi amo.
Al
dia següent, amb Grettel
ja entre reixes, tot aquest embolic va terminar.
-Una
cosa més, Sebàstian.
-Si,
mi amo?
-Com
vas fer el de desaparéixer y agafar a Grettel??
-Cosses
de dimonis, no? –Va contestar Sebàstian entre
carcajades...
I
conte contar, conte acabat
|