|
Per
fi comença el campament tan esperat durant estos mesos
darrere. Allí, faré tot el que es puga per
complir els meus propòsits. Ara, aniré a casa a
preparar-me l'equipatge, demà al matí
eixiré per a Conca, un poble de prop d'allí.
Ja hem començat el viatge. Estic
asseguda amb la meua millor amiga Claudia, Clau per als amics.
Per fi! Ja hem arribat. Clau i jo anem
molt de
pressa a muntar la nostra tenda de campanya que ens la vam comprar nova
les dos juntes una setmana abans a Decatlon.
Ja l'hem muntada, m'alce del sòl i
de sobte note com algú em toca per darrere, em gire i era
Jorge que em deia :
-Hola Paula, la teua tenda és eixa?
-assenyala.
-Sí,
és eixa, estem les tres.
-Per
què ho dius?-conteste.
-Perquè
sàpies que la meua és aquella blava -va respondre.
-Alguna
nit t'hi passes i parlem? Va dir.
-Val.
-Però
també estaran Claudia i Sara?
- Sí... Per què
?
-Ah val, no per res -em somriu i se'n va.
Em done la volta roja com una tomaca i li
dic a
Clau i a Sara:
-Clau, Sara! Que Jorge m'ha dit que alguna
nit
passarà per la nostra tenda per si ens avorrim.
-Que bé! Present que este campament
serà el millor del món!
Vaig estar tot el dia amb Jorge: caminant,
en
el descens en bot, en les coses de risc... Sempre junts!
Però cada vegada estava més lluny de Sara i
Clau... les notava molt estranyes...
Però Jorge i jo no
paràvem de parlar i em va dir:
-Per què no em passe esta nit i
parlem una estona, val?
-Crec
que esta nit no és la més indicada...
però...
-Val,
el que tu digues -va dir
Al dia següent li va dir :
-Què
vos passa?
-No
ens passa res! -contesten a l'uníson.
-No
vos enfadeu... Vine, anem a quedar-nos un moment les últimes
del grup, hem de parlar.
Ens quedem les últimes del grup una
estona.
-Què vos passa amb mi? Vos veig molt
rares últimament, no sé, com més
distants.
-A
nosaltres? No ens passa res - van dir mirant per altres llocs.
-Vos
conec massa amb...
-Doncs
a vore per què ens deixes de costat -em van dir.
-No!
Jo mai passe de vosaltres.
-Sí,
des que Jorge et parla és com si no estiguérem...
-No
xiques... És que sabeu que m'agrada.
-Sí..
Però com no, el monitor, ens molesta
dient:
-No vos quedeu tan arrere! Vinga veniu i
continueu parlant en un altre moment -va saltar el monitor.
-Sí,
ja anem! -diem les tres a l'uníson.
-Certament,
el monitor este, té un nom molt estrany... Elvis... i
damunt... sempre ens mira a nosaltres tres amb una cara rara...
Però bo, acabarem de parlar en un altre moment
perquè amb este davant...
Quan ens unim al grup i ve Jorge cap a mi,
i
els dic a elles:
-Un moment, vaig a dir-li una cosa a
Jorge...
Me'n vaig per a on estava i li dic:
-Jorge! He de parlar amb tu, val? Vine un
moment. Hem de parlar esta nit... a les 5 de la matinada en la Laguna,
per favor...
-Val,
i si vols, ens n'anem a la meua tenda de campanya ,val?
-Bé...
-em pose roja com una tomaca -parlarem d'això més
tard.
Són les 4 i mitja de la matinada,
m'alce lentament sense que Clau s'adonara. Arribe a la Laguna i com no,
està ell amb les seues Converse i els seus pantalons de Pepe
Jeans, tan pijo com sempre, però al mateix temps tan
guapo... Ve cap a mi i m'abraça, jo m'aparte i li dic:
-Estalvia't això per a
més tard, ara hem de parlar.
-Què
vols?
-Qui
t'agrada?
-Ah,
i eixa pregunta? -em va dir.
-Doncs...
digues-m'ho
-No
puc explicar-t'ho després ja vorem...
perquè m’agrada... tu –diu mirant-me amb
els seus ulls tan blaus i profunds que pareixen mars.
-Ah...
val i tu a mi...
A partir d'aquell moment estava passant
tot el
que jo volia.
-Pau... Pau... Paula- va dir-me cridant.
-Què
et passa?
-Que
hem d'anar a desdejunar. Sara ja està esperant-nos, ha
agafat lloc ja. Ja saps que sobre esta hora, està
tot ple... Vinga, anem.
-Ah val, ja vaig!
Arribem al menjador i comencem a agafar el
nostre desdejuni: torrades amb melmelada, un suc de taronja i un got de
llet. Ens seiem en una taula que hi havia prop de la barra. Hem acabat
de desdejunar-nos i ens n'anem a una altra excursió del
campament, la veritat que és la penúltima
què farem. Però res, va ser molt avorrit.
-No m'ho vaig passar bé -va dir Sara.
Ens vam fer moltes fotos Clau, Sara i jo,
però res més... A la nit, a les 3 i quart de la
matinada veig que Clau s'està vestint i ix per la porta;
decidisc seguir-la. El que resulta estrany és que va al
mateix lloc on jo vaig quedar l'anterior nit amb Abel. Feia mala olor.
Era ell, Abel, amb la mateixa roba que portava quan va quedar amb mi.
Es sent a la llunyania parlar:
-Et volia preguntar qui t’agradava...
Perquè tot el que està passant amb Paula...
m'està embolicant molt... potser és que no vols
seguir amb mi o alguna cosa...
Clau, com és tan vergonyosa, es posa
rogíssima.
-¿Qué? No em podia creure
que estava passant, no m'ho creia; estava amb la meua millor amiga
Clau, i al mateix temps amb mi i dient-me que me vols.- va
dir jo silenciosament. Tenia unes ganes enormes d'eixir d'aquells
matolls en què m'amagava i apegar-li una coca a Jorge per
tot, però em vaig aguantar i vaig esperar que acabaren de
parlar.
-¿Pues qui serà? Perquè a tu, eres la
xica més preciosa del món.
-Ah... val-se posa rogíssima.
-Pero
no faces paula s'entere, no vols que li passe mal...!
-Val,
parlaré amb ella demà! -va passar el mateix amb
mi.
Quan
veig que està anant-se’n, isc rapíssim.
Ja estic en la tenda de campanya amb Sara i m'estic fent la dormida
perquè no es donara compte que estic desperta. A l'estona,
entra ella amb un somriure d'orella a orella i rogíssima,
passa per damunt de nosaltres, i es gita en el seu costat de la tenda.
Ja m'adorm i al matí següent com no, Sara i Clau es
desperta abans que jo. Sara em desperta:
-PAULAAAA!
-AAY! Val, val ja vaig!
-Vinga
va.
Vam
ser al desdejuni, com tots els dies, però hui canviava el
menú: cafés, torrades, xocolate, gofres... tot
riquíssim!
-
Sara, Clau, que bo que està el desdejuni de hui.
-Millor, així que els altres dies.-
Ens assentem en la taula i vaig dir jo:
-Bo
xiques, hui en l'excursió ens divertirem. Diuen que hi ha un
pont prop d'on anem... ens passem després quan ens trobem
parats i anem a vore!
El
pont estava allí, i vam veure com era tot. Aleshores, va dir
Clàudia:
-Jorge! Vine-te’n amb nosaltres per
ací, i així ens ajudes! -arribem al pont, estava
molt vell, i no sé per què, però
intentem passar Sara i jo.
Als 40 minuts, em desperta Sara.
-¡PAULA! Hem caigut des del pont, i
mira, portem ací molt de temps, estem en una cova davall del
pont. I he trobat este, diu que porta ací temps, i que ens
pot ajudar a eixir, es diu Ned..
-
Però... què dius, Sara, que hem caigut des del
pont, tu i jo, has trobat a este, estem atrapades i el pont es va
soltar així perquè sí.
-Si
Paula, vinga, de veres, alça't, que tinc por de quedar-me
ací per molt temps... Paula... tinc por del que puga pasar...
-Eh no Sara, ara no
estigues trista.
Mentre
que allà fora està el monitor pensant:
-
Merda, han caigut les mocoses eixes i no Abel.
I
així, perquè sí es va tirar des del
pont el monitor Elvis.
-Ja està, ara estirem d'aquí a la d’1,
2 i TRES... Ja! Va dir Ned.
-Oh, Ned! Ho has aconseguit, ja estem
quasi
fora, déu, moltes gràcies. Va dir Sara.
-Oh! sí, marededéu,
gràcies a Déu, Ned... vaig dir jo.
-Gràcies,
encara que haja sigut només una hora, vos he trobat molt a
faltar, va dir Clau.
-I jo també -va dir Jorge. I ens vam
donar una altra abraçada. Però mire per darrere i
veig a Ned. La veritat, és que hem eixit gràcies
a ell. Ens ha ajudat en tot, des del principi.
-Ja se m'oblidava -vaig per a on estava
Ned.
-Este és
Ned, gràcies a ell estem ací.
I només dient això, Clau i Jorge, li van fer una
abraçada.
-Moltes gràcies per ajudar les meues
amigues a pujar. Moltes gràcies! -va dir Clau.
-Això , moltes gràcies,
ara formes part de nosaltres.
-Bo
xics, res, este campament no l’oblidaré
mai, això està clar. Tot ha sigut molt
fantàstic, ens ho hem passat bé. -va dir Abel.
-Sííí...!
-van dir tots a la mateixa vegada.
SONSOLES,
ABEL,
ALBA,
ANDREA, MARIO i KEVIN
|