|
|
Hi
havia una vegada,uns xiquets que estaven jugant
en un parc. Els seus noms eren : Antonio , Camila , Clara , Manuel ,
Miguel i Pablo. Els xiquets estaven jugant tranquil.lament , quan , de
sobte , comença a ploure boles de tres colors diferents i a
cadascuna de les boles , posava l'inici de les tres paraules:PAS
(passat),PRES (present) i FUT (futur).
Doncs
Miguel va agafar una de les boles en la que
possava:PAS (passat) i de sobte , es vam trobar a l'imperi carolingi.
Allí,per
la rebuda que ens va a donar la
gent,pareixiem herois:així va ser,ens havien
confòs ams sis herois que vam derrocar el drac i com tots
ens adoraven ens vam quedar tres dies mes,on vam conéixer a
Pipino El Brev i al seu fill Carlemany amb el que vam fer moltes
amistades. Pero,al dia següent,vam descobrir que nosaltres no
érem herois,doncs tot l'exércit va anar contra
nosaltres.Aleshores,Miguel va dir: “mantequilla
mantequilla”i vam tornar al present.
Quan vam tornar del passat seguia plourent les esferes de cristall i
vam agafar una que possava amb lletres “present” i
Pablo la va agafar i ens vam traslladar a la muralla xinesa,alli ens
vam trobar amb Jackie Chan que estava rodant amb Jaden Smith la
pel.lícula de karate Kid 2 i Jackie Chan ens va dir que si
volíem ser els protagonistes de la
pel.lícula,nosaltres vam acceptar sense pensar. Al dia
següent vam començar a rodar la
pel.lícula , nosaltres estàvem al.lucinats , era
el son de qualsevol. A l'acabar de rodar la pel.lícula ens
van tornar a Xina i alli va dir Miguel: “los besos y los
abrazos los dejamos para luego”, i vam tornar a la nostra
ciutat.
En la nostra ciutat continuava plourent boles i per fer una altra
aventura vam agafar la bola del futur. Ens va transportar als jocs
olímpics de 2016 on , nosaltres , érem
esportistes de primera :Antonio en pes , Clara en la marató
, Camila en salt d'altura , Manu en cinc mil metres , Miguel en salt
d'altura i Pablo en natació. Al dia següent ,
començaven les proves de atletisme:Clara va quedar segona ,
Antonio el primer , Camila en tercera posició , Manuel el
primer i Miguel el segon i Pablo , en natació , es va quedar
el segon. Pero quan ens vam a donar els premis , Miguel , com sempre,
va dir una tonteria:¡¡Tatunela , tatunela!!I ens
vam quedar sense premis.
Quan vam tornar a la nostra ciutat ja no plovia i en l'institut ens vam
possar 16 faltes d'assistencia...Pero almenys ens vam divertir.
|
|