|
Hi
havia una vegada un mestre anomenat Pablo a qui ningú no li
feia cas i tots li feien burles. Tots els dies el mateix:
-Bon
dia alumnes.
-Bla,
bla, bla… - ningú parava de parlar.
-Hui
anem a fer un treball en grups. Poseu-vos per grups de sis persones.
-Bla,
bla, bla...
De
cap manera podia fer que pararen les rialles i burles. A més
de tota la rebolica que hi havia a la classe.
Un
dia se’n va anar a un parc amb la intenció de
passar una estona a soles. Va estar allí una bona estona,
tot concentrat amb les seues històries, i no es va adonar
que un gosset se li va acostar i li va parlar:
-Hola
Pablo. – va dir el gosset molt content.
Pablo,
de primeres, no es podia creure el que estava veient i escoltant, un
gos que parlava, qui s’ho podia creure?, però ell
no es va tallar un pèl i li va dir seriosament:
-Qui
eres? Com saps el meu nom? D’on véns? Qui et mana?
-Arrea!,
moltes preguntes al mateix temps, no creus?
-Vull
que em contestes! – va dir Pablo sense esperar.
-Bé,
tranquil home, sóc un gosset que, encara que no tu cregues,
t’estic observant des de fa molt de temps i crec que et
mereixes un poquet més de respecte dels teus alumnes. Jo et
recomanaria que demà sigues un poc més
seriós, perquè tothom et pren la mida i crec que
això no esta gens ni mica bé.
-Deixa’m
en pau gosset mal criat, tu no ets qui per a donar-me consells, qui tu?
Un gos que parla, vés-te’n
d’ací, home!
El
gosset, que coneixia molt bé a Pablo, sabia que ell anava a
penedir-se de la seua actitud amb ell.
Al
dia següent, després de tota la nit pensant en
allò, Pablo va prendre la decisió de, encara que
només fora un dia, s’anava a posar
seriós i així veuria si aquest consell del gos
donava resultat.
Quan
arribà al col•legi, la primera classe era la de 1r
A, aquests xicons no sabien el que els esperava si no es portaven
bé. Com era de normal, van començar la classe
molt malament, i Pablo quan ja estava fart de tota la rebolica, va
donar un crit que va deixar a tots els alumnes bobos.
Des
d’aquell dia, les classes de Pablo, es podien donar sense
dificultat perquè els alumnes es van adonar que havien
balafiat a Pablo, un mestre sense comparació, i que des
d'aquell dia va ser una altra persona. Conte contat per la ximeneia
s’ha esfumat.
|